Davant meu tinc un dibuix que em sembla força bonic i que m´agradaria molt poguer formar part d´aquest paisatge: Un passeig vorejat d´arbres, són plàtans. Entre ells s´hi troben rosers, amb roses molt vermelles enmig d´un ventall de fulles verdes. Al final del camí s´endevina una petita ermita amb la seva campana, única i un gran rellotge que marca les dotze. Al seu darrera una petita plaça a l´ombra d´un cercle de pins molt joves.
A l´horitzó llunyà s´han dibuixat unes siluetes de persones: poques i una mica solitàries; però totes es dirigeixen a l´ermita.
Mirant aquest dibuix podem sentir molta pau i serenor.
EMS
Pueblolápiz.
